1.1. Introducció

Podem definir un servidor, en termes generals, com un ordinador que ofereix serveis, és a dir informació, a d'altres ordinadors en base als seus requeriments. D'aquesta manera qualsevol ordinador és un servidor en potència, i només li cal el programari adient.

Aquest tipus de programari acostuma a estar dissenyat seguint el model client/servidor, el qual defineix tant l'estructura de les aplicacions, com els protocols necessaris de comunicació entre els diferents elements que en formen part. Usualment la part servidor d'aquest model s'executa com un dimoni (daemon), que resta a l'espera de rebre peticions del client amb un determinat protocol de comunicació.

Així doncs, un servidor web és essencialment una entitat de programari que s'executa com un daemon, i resta a l'espera de rebre connexions en un port determinat (usualment el 80 per peticions estàndard i el 443 per connexions http segures, tot i que els ports acostumen a ser configurables). Quan el servidor detecta una connexió d'algun client tot l'intercanvi d'informació que hi ha entre les parts (peticions i respostes) es realitza seguint les pautes del protocol HTTP.

Un recurs demanat per un client pot fer referència a:

• Un arxiu: pàgina web, imatges, o en general qualsevol tipus d'arxiu.

• Una pàgina web dinàmica: el servidor crida a una tercera aplicació (amb paràmetres o sense) i en retorna la sortida al client. Cal no confondre aquestes pàgines generades en temps d'execució abans de ser enviades al client, amb les pàgines de contingut dinàmic de la banda del client, com per exemple les que utilitzen Javascript.

Alguns dels llenguatges utilitzats per generar pàgines web dinàmiques com el PHP[1] poden carregar-se com un mòdul al servidor Web, així s'executaran de forma més ràpida i eficient ja que ho faran al mateix espai de memòria que el mateix servidor, estalviant-se així les crides al sistema per fer el canvi de context.