Ara que ja tinc varis articles, i que el contingut d’algun d’ells penso que pot començar a interessar a certa gent m’he decidit a donar a conèixer el meu blog.
Una bona manera de fer-ho és visitar blogs amb certa popularitat, buscar-hi articles que parlin de temes que conec i escriure-hi comentaris de certa qualitat i, si es pot, ficar-hi algun enllaç cap a cert contingut de la meva web o a males cap a la pàgina inicial.
La meva sorpresa i també la meva decepció ha estat en descobrir que la gran majoria de blogs més populars en català fossin de polítics, o de formacions polítiques, o “parlen” de política, o parlen d’actualitat (quasi tot política), o parlen d’economia i empresa (on inevitablement se’n fan ressenyes polítiques), o campanyes de reivindicació d’alguna cosa (més política encoberta d’alguna manera).
Buscant informació i material per poder escriure sobre aquesta catàstrofe m’he topat amb un parell d’articles d’en Toni Ibàñez, escriptor i bloguer català, que expliquen prou bé el que m’he trobat a la catosfera. Aquí teniu els enllaços:
No em desanimo si no ben al contrari, aquest fet m’obliga a esforçar-me més a l’hora de decidir què hi poso al blog i com ho presento. A més, qualsevol persona més o menys pública, és a dir, més o menys coneguda, juga amb avantatge sobre els que no ens coneix ningú, per això si amb el temps aconsegueixo fer-me un lloc entre els blogs més llegits en català la satisfacció serà doble.
També he decidit que de moment no promocionaré gaire la web fins aconseguir que el conjunt tingui un aspecte més professional i prou contingut de qualitat.
Política, religió, diners… tot gira entorn a aixó. M’has donat una idea, faré algo diferent!
Ánim amb la web lleig.
Malauradament tens raó…
Espero tenir notícies de la teva idea aviat doncs 😀
La birra ja la tens, la pago jo!
Moltes gracies ! A la teva salut !
Tio, el teu esforç té molt bones intensions, espero que et doni molt bon resultat i que te’n borratxis de cerveses!!!! je je
Ufff, perquè et vaig veure quan marxaves a dormir que sinó diria que ens espiaves ahir a Guardiola. Ara només em queda el mal de cap i quatre records difusos de la festa jejeje.