L’altre dia vam anar a fer un tomet per damunt de Vallter 2000, concretament vam seguir la ruta que expliquen els companys de Senderisme i Teca passant pel Pic de la Dona, Bacivers i Bastiments.

Com que no coneixíem la zona, i per arribar-hi tenim unes horetes en cotxe, vam decidir pujar el dia abans per la tarda per quedar-nos a dormir per allà i poder sortir frescos pel matí. La idea inicial era plantar la tenda en algun lloc, però els 5 graus que teníem al arribar i la boira pixanera que s’aixecava al vespre ens va fer desistir de plantar la tenda amb la poca llum que quedava. Per sort, una mica abans d’arribar al pàrquing de Vallter 2000 vam trobar un hostalet on vam poder dormir (i esmorzar) per 22 €.

Ja de bon matí el dia s’aixecava clar i assolellat i el reflex en les roques tan peculiars de la zona dibuixaven un paisatge magnific d’admirar.

La primera part del recorregut es fa resseguint el Torrent de la Portella, que puja (bé baixa) just per la dreta de la foto de dalt. Al cap d’una estoneta ja trobem la fita fronterera i girem cap a la nostra esquerra per encarar el Pic de la Dona.

D’aquí ja vam sortir direcció a l’estany de Bacivers passant pel Coll de la Geganta que és per on més endavant encararíem la baixada. Aquest tros de recorregut és molt planell amb lo qual s’arriba força fresc a l’estany, tot i això vam fer una paradeta a mig camí per menjar una mica de dolç.

Aquí podeu veure l’estany amb un col·lega a prop per poder apreciar-ne les proporcions. És un estany petitet però l’aigua ens va anar de perles per rentar-nos la cara i refrescar-nos una mica ja que el Sol començava a apretar.

Comencem a tirar cap a la dreta des d’aquesta vista de l’estany i de seguida ens trobem amb la Cabana de Pastor feta amb les pedres de la zona que ens marca la ruta de pujada cap a Bacivers.

Un cop dalt vam acabar d’esmorzar bé i descansar una mica per encarar finalment la pujada a Bastiments, que des d’aquí ja no ens queda a gaire desnivell i la pujada per les pedres, pedres i més pedres és bastant divertida.

Ara bé, un cop dalt, suposo que pel dia tant maco que feia i l’època en que estem, allò semblava la rambla lo qual trenca una mica el romanticisme del moment, però alhora ens van poder fer una foto als tres que anàvem, que també és bonic.

Després de fer el glopet i de parlar una mica amb la gent d’allà per conèixer altres rutes possibles per al pròxim cop, i gaudir una mica de les vistes, vam encarar la baixada decidits a dinar a baix.

La baixada va ser bastant divertida tot i que s’ha d’anar una mica amb compte ja que en algun lloc la mica de grava que hi ha fa que rellisquis una mica. Quan ja queda poquet per arribar a baix ens trobem amb una font que, tot i estar marcada en una pedra, queda una mica amagada, i de fet els meus amics que en aquell moment anaven davant se la van passar de llarg.

En general és una passejada molt bonica i sense massa dificultat ni desnivells molt pronunciats, això si, si hi aneu per l’Agost com nosaltres i us fa bon dia, porteu-vos força aigua i una mica de protecció solar per als braços i la cara ja que, excepte en el tros de pujada i per la hora que era, no trobareu cap ombra en tot el camí.