Snowboard

Preparant la temporada d’Snowboard

Quan encara falta un mes i mig per l’inici de la temporada d’hivern a les estacions d’esquí, és hora d’anar preparant-se per el gran dia.

Forfet de Temporada

Com els darrers cinc anys tornem a GrandValira, així que el primer pas és adquirir el forfet de temporada abans del 31 d’Octubre per tal de gaudir d’un descompte del 30% en el preu. Aquest any, en teoria, per fi ens tocaria gaudir d’un descompte addicional per antiguitat, però donat que la temporada passada va ser un desastre pel que fa a l’estat de la neu veig a la llista de preus que lo únic que pregunten és si tenies el forfet de l’any passat, ja veurem com queda al final. El preu sortiria per 495 € que s’amortitza en 13 dies, ara bé, com la meva família som socis de la Unió Caravanista de Catalunya demanant el forfet a través seu encara puc gaudir d’un descompte del 10% sobre aquest preu, però de nou ja veurem el que aconseguim al final.

Només destacar dues novetats interessants d’aquest any:

  • En primer lloc que amb el preu del forfet hi entra el Funicam a diferència d’anys anteriors en que calia pagar un plus, per pujar directe des d’Encamp a les pistes, falta veure si també hi entrarà el parking o s’haurà de pagar a part, tot i això a nosaltres ens agrada més tenir el cotxe al parking de peu de pista, que és gratuït, però més d’un dia el tastarem segur.
  • L’altre novetat destacable és que per fi han posat canons de neu al Pla de les Pedres, així quan hi hagi poca neu com a mínim podrem creuar del Pas a Soldéu sense agafar el cotxe.

Assegurança

Amb el preu anterior no hi entra l’assegurança, per tant ens calen uns 50 € més. Però bé, per què pagar l’assegurança de pistes quan per 54 € podem gaudir de la TargeNeu que ofereix la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que a més d’estar federat té cobertura mundial per pista i fora pista sempre hi quan sigui per sota dels 4.000 metres. Jo ho tinc clar, em torno a federar com cada any.

També hi ha molta gent que paga una assegurança sense adonar-se que potser ja en té alguna que li cobreix. Així que abans de pagar res cal comprovar les cobertures de les assegurances que ja tenim, com ara la d’algunes targetes de crèdit, o targetes de clubs d’asseguradores de cotxes, la de la hipoteca o fins i tot l’assegurança de la llar. De tota manera prefereixo federar-me, qui sap si mai m’apuntaré a alguna cursa amateur amb els amics.

Estança

Tornem al Càmping Valira d’Andorra la Vella on ja tenim reservada la parcel·la de la temporada passada, que ens va sortir per uns 900 € des del Novembre fins l’Abril, a veure quan puja aquest any, però dividit entre quatre que som és més que assumible. Bones dutxes (el més important), bons veïns i bon ambient, a més “el Milio” ens cuida la mar de bé i si algun dia volem anar a Vall Nord comprant-li el forfet a ell també ens surt més barat. Si mai pugeu a Andorra i us voleu fotre un bon esmorzar (o dinar o sopar) veniu al bar del càmping que està just a sobre del camp de futbol, no us en penedireu i podeu triar les botifarres (o la carn) de l’aparador.

També cal deixar la caravana a punt per la temporada. Aquest any hem hagut de canviar les cremalleres de l’avancé d’hivern, ja només ens falten els tubs del gas, passar la ITV i reparar el somier d’un dels llits que té una fusta petada.

Equip

La setmana anterior a l’inici toca deixar l’equip a punt, posar alguns pedaços a la roba que ja te uns anyets, treure el rovell dels cantos i deixar-los ben esmolats, escatar tots els forats de les pedres de l’any passat, tapar-los amb cofix i fotre-li una bona encerada a tot plegat, l’objectiu és que la taula llisqui com mai i que els cantos donin prou seguretat si la cosa està dura.

SnowEl que em fot una mica és que es classifiqui als que fem Snow amb el Rap i la roba ample i pija que porten el jovent d’ara que van a ensenyar tot el material nou que es compren cada any, no tinc res en contra d’aquesta música ni de la roba, però si dels tòpics que tot ho espatllen. A nosaltres ens agrada més el Heavy Metal i la música Punk (i ja fa més de tretze anys que hi pugem), no canvio el material fins que rebenta, i tan me fa que la roba sigui ample o estreta o maca o lletja, lo important és no passar fred, tenir uns bons guants, preferiblement manoples, però si feu servir guants millor que us sobri entre mig i un centímetre de dit.

Sobretot cal que els peus no pateixin gents, així que cal buscar unes botes que s’adaptin perfectament al vostre peu, que siguin cómodes i no us toqui el dit a la punta, i si us plau, feu el favor de tallar-vos les ungles dels peus és pel vostre bé. Pel que fa als mitjons res de mitjons dobles i encara menys doble mitjó (el joc de paraules no és intencionat), feu-me cas i compreu-vos mitjons tècnics primets per tal que la suor no us faci agafar fred d’una banda i de l’altre per poder transmetre millor la força a les botes i per tant a la taula, és a dir, per tenir bon tacte amb la neu i poder reaccionar amb eficàcia.

Pel que fa a les olleres, jo soc partidari de portar màscara d’una sola capa per evitar que amb el sol i la suor s’enteli l’interior dels vidres i pel clima d’aquí no ens cal més, com que tinc el cap petit les de nen em van perfecte i no valen més de 20 €. Recordeu de verificar que protegeixin dels rajos UVA, i fique-vos una mica de crema allà on us toqui el sol que he vist a més d’un i més d’una patint amb crostes a la cara dels dies que el cel està destapat però l’aire és molt fred. Finalment imprescindible també el pintallavis de coco.

Preparació física

Per molt que ens preparem, es quasi inevitable patir agulletes els primers dies, però mai està de més posar-se una mica en forma per poder començar amb força. Per les revistes o altres mitjans podeu trobar múltiples exercicis i estiraments per anar preparant-se, però jo soc molt gos i poc disciplinat per seguir-los, a part que els trobo tremendament avorrits.

Així que fem altres coses:

  • Anem a Montserrat, a pujar les mil i escaig escales que hi ha fins arribar a Sant Geroni i a bon ritme, res de passejar. La baixada la fem quasi tota corrent. Els que pateixin dels genolls millor que baixin caminant no sigui que us feu mal abans de començar.
  • Un cop s’ha agafat una mica de força a les cames toca pujar el Pedraforca i baixar brincant per la pedrera on de tan en quan et fots alguna bona nata però realment es gaudeix de l’experiència.

Estic segur que aquest any gaudirem d’una molt bona temporada de neu (s’ha de desitjar així), i ja friso per començar.

Bona temporada a tothom !

Blogs · Internet · No Manifestat

Free Burma! – 4 d’Octubre del 2007 – Stop Your Blog

Bloggers de tot el món estan preparant una acció per recolzar la revolució pacífica que està succeint a Birmània. Volem mostrar una signatura per la llibertat i oferir la nostra simpatia a aquestes persones que estan lluitant en contra del seu règim cruel sense armes. Aquests bloggers estan planejant de deixar d’escriure als seus blogs el 4 d’Octubre per deixar-hi únicament un Banner amb les paraules “Free Burma!”.

Free Burma!

Aquest text ha estat extret i traduït de la web Free Burma! amb la intenció de difondre’l a la major part possible de blocaires compromesos amb la llibertat de les persones, des dels meus humils mitjans.

Blogs · Internet

BLOOGS.NET

Durant la meva passejada diària pel món virtual m’he topat amb un blog centrat en temes ecològics en el qual m’hi he quedat força estona i fins i tot hi he deixat algun comentari.

El que primerament m’ha enganxat ha estat l’objectivitat amb que estan escrits els articles. Dona gust poder assabentar-se dels temes que a un li interessen sense que l’autor t’obligui (amb les seves paraules i potser de manera inconscient) a postular-te davant la informació de l’article que hagi publicat. D’aquesta manera els lectors podem expressar les nostres opinions vers la notícia o article lliurement, amb lo qual els comentaris es converteixen en informació addicional i útil en molts casos, enlloc de ser discussions ràncies i “atacs” i malentesos d’uns i altres.

El blog en qüestió és Ecología Verde (en castellà), i tot i que el disseny és millorable en molts aspectes, la informació es presenta de forma clara i ben estructurada i a més el ventall temàtic de que disposen m’ha semblat molt complet, diferenciant per exemple “Escalfament global” de “Canvi climàtic”, lo qual és de gran ajut per als no ficats dins el mundillo ecològic com jo a l’hora d’absorbir millor la informació i a copsar la magnitud dels diferents fronts de treball.

Tot i la gran quantitat d’articles que hi he trobat, m’ha semblat que hi havia pocs comentaris, lo qual m’ha preocupat una mica, però a internet ja se sap… Ara bé, he mirat la llista d’arxius i he vist que estava online només des de l’Abril d’aquest any!

BLOOGS.NET

Investigant una mica, he vist que l’autor és Sergi Mateo i que l’1 de Maig d’aquest any va llençar el projecte BLOOGS.NET, que no és res més que una xarxa de blogs temàtics. Res més? Bé donat la proliferació d’aquest tipus de xarxes els últims anys trobo que en aquest cas els articles que publiquen son d’alta qualitat amb lo qual, si segueixen amb aquest ritme de publicació, estic segur que ben aviat es notarà la seva presència.

A més veig que busquen col·laboradors, o més concretament bloggers especialitzats en alguna àrea temàtica, que estiguin interessats en escriure articles per a algun dels seus blogs i d’aquesta manera treure’s un sobresou en funció dels ingressos del mateix.

Els projectes que actualment tenen online són:

Segons la pròpia web els propers llançaments tractaran sobre videojocs, gadgets, cine, economia, moda, gastronomia, internet, salut, música, sexe i psicologia. Així que si ets una autoritat en algun d’aquest temes i t’agrada escriure ja saps.

Internet

Reclamant el blog a Technorati

Aquest article només serveix per reclamar el meu blog a Technorati. Per fer-ho ofereixen dues maneres de demostrar que en soc l’amo, la primera és donant el nom d’usuari i contrasenya per accedir al blog, i la segona és posant un enllaç al meu perfil com el següent: Technorati Profile.

Un cop el seu spider l’hagi detectat en teoria ja podria borrar l’article, però la veritat que em fa mandra desactivar els feeds i els pings per no anar fent actualitzacions “ficticies”, per això si el que volies és informació sobre aquest cercador de blogs en temps real us deixo aquest enllaç (en castellà):

Technorati ¿Qué está pasando en Internet ahora? – Capítulo 1

Festa · No Manifestat

Tantes festes majors

i tanta gent coneguda… Era dijous als castells? o dimecres a la tronada? Era per aquí dalt? o per allí baix? La veritat que després de tants dies de festa (i de taja…) a tants pobles un ja no sap què ha passat on, ni del tot ben bé amb qui, però de fet dona igual perquè ens ho hem passat bé oi?

M’ha alegrat veure-us !

No Manifestat

La saviesa dels indis americans

No puc sinó treure’m el barret davant de tanta claredat. No tinc més paraules per opinar, només una immensa curiositat per descobrir una mica més sobre la seva cultura i religió. Us deixo un petit recull d’algunes frases que ens han deixat:

  • No hi havia temples ni santuaris entre nosaltres, excepte els de la naturalesa.
  • Creiem que l’esperit penetra en tota la creació i que cada criatura posseeix un ànima en algun nivell, tot i que no necessàriament un ànima conscient de si mateixa.
  • El silenci és la pedra angular del caràcter.
  • La concentració de la població és la prolífica mare de tots els mals, tan morals com físics.
  • Qualsevol que hagi viscut molt de temps a l’aire lliure sap que hi ha una força magnètica i sensible que s’acumula en la soledat i que es dissipa ràpidament amb la vida en multitud.
  • Quan ella va caure, la raça sencera va caure amb ella.
  • No permetis que el fred, ni la gana, ni el dolor, ni la por per aquests, ni les dents brillants del perill, ni les mandíbules de la mateixa mort, evitin que facis una bona acció.
  • Veia i estimava el que és realment bell. La civilització no m’ha ensenyat res millor!
  • Vivia la vida natural, mentre que ara visc l’artificial.
  • La terra és part del nostre cos, i mai renunciarem a la terra.
  • El camp va ser creat sense línies de demarcació, i no és pas assumpte de l’home dividir-lo…
  • No volem esglésies perquè ens ensenyaran a barallar-nos per Déu.
No Manifestat

El pensament creador

Aquesta setmana m’han passat un parell de coses d’allò més curioses, per alguns semblaran místiques, pels altres simples casualitats, però quan et passen a tu mateix et planteges si realment tot el que passa al món és producte de tenir els nostres pensaments mal enfocats.

Entrevista a la ràdio:

Farà cosa d’un mes que uns quants veïns del poble ens vam començar a reunir per tal de demanar la modificació d’un avantprojecte presentat pel nostre Ajuntament (no és l’objectiu d’entrar en detalls aquí). El cas és que aquest dimecres ens havíem de trobar i ens vam assabentar que vindrien de la ràdio local per recollir la opinió d’alguns dels veïns implicats.

Des que ho vaig saber el dia anterior que no m’ho vaig poder treure del cap. No sé ben bé per què, però sabia que em tocaria parlar. A més, lo que més ens preocupava era que es polititzés la cosa i justament les meves menjades de coco es centraven en explicar els fets del que s’havia dut a terme fins aquell moment. Al final ens van entrevistar a tres veïns de forma anònima i aleatòria, sense saber a priori que ens preguntarien a cadascú, dels quals jo vaig ser-ne l’últim, i aquí ve lo més espatarrant:

  1. Que ens havia mogut a emprendre el moviment, i introducció del tema. Els meus motius són purament sentimentals, i segurament hagués respòs a aquesta pregunta de forma enrabassada i desordenada.
  2. Explicació dels inconvenients trobats a l’avantprojecte. Amb l’ajuda de la llista de punts suposo que me n’hagués sortit prou bé, però la persona que li va tocar va expressar-ho de forma clara, entenedora i ordenada, així doncs, sort que no vaig ser jo que segur que hagués embolicat a la gent.
  3. Explicació de com va anara la reunió amb l’Ajuntament, del que es va acordar en aquella reunió, i del punt en que ens trobàvem i les properes accions que hem de dur a terme. I aquí ho tenim. És com si la meva ment m’hagués estat preparant durant 24 hores per aquell moment. Descripció dels fets, prou fàcil, jo hi era i només calia enumerar-ho cronològicament, fet això i un parell de preguntes per aclarir algun punt, la pregunta clau que tot polític esperava. I quina impressió en vau treure d’aquella reunió? a lo que hàbilment vaig respondre: “…No puc parlar pels altres veïns, però personalment doncs…“. No vaig desqualificar a ningú, no vaig esmentar res que no hagués passat i no vaig comprometre a cap altre veí ja que les impressions van ser personals. Però el cas és que tot lo que vaig dir ja m’havia passat pel cap en les últimes 24 hores.

Festa Major de Sitges:

No sé vosaltres, però normalment quan he d’anar a algun poble o ciutat que no vaig habitualment no puc evitar pensar en la gent que conec que viu allà. El cas és que de la meva antiga feina coneixia un col·lega de Sitges, normalment acostumem a anar a veure únicament el castell de focs del dijous i després cap a casa que l’endemà es treballa, però aquest any justament dos amics meus i jo no fèiem res el divendres i vam decidir quedar-nos a fer unes copes.

Ja veieu per on vaig oi? Exacte! Serà que Sitges no és gran, i serà que justament pel castell de focs no hi va gent, i serà que a més no està a rebentar de guiris. Doncs justament em vaig trobar a la única persona que conec que viu a Sitges i amb qui havia pensat hores abans, i em va pagar una birra tal com esperava que fes en algun racó del meu cap.

Pensament creador?

Ara les preguntes que em faig són: Tinc poders precognitius? o bé: He creat jo mateix aquesta realitat degut als meus pensaments? Però lo que realment em fa voltar el cap és que tan si és una cosa com l’altre, els fets haguessin pogut passar d’un altre manera? És a dir, si jo fos conscient que tinc alguna mena de precognició podria canviar la realitat abans que passi? i si d’altra banda, el pensament humà és creador, haguera pogut crear un altre realitat simplement canviant la forma de pensar? Ho podria haver controlat d’alguna manera i enfocar-me en algun altre cosa? o resulta que simplement és un altre casualitat d’aquesta misteriosa vida? Les mateixes preguntes que fa l’Oracle a Matrix: Hauries trencat el gerro si jo no t’ho hagués dit?

Internet

Proporcions i distàncies

Aquests dies torna a circular un correu electrònic fals o hoax sobre l’apropament del planeta Mart a la Terra que diu que es veurà d’una mida semblant a la Lluna. Per aclarir les idees el millor és fer números.

Comencem per les mides:

  • Diàmetre equatorial de la Terra: 12.756,28 km
  • Diàmetre equatorial de Mart: 6.794,4 km
  • Diàmetre equatorial de la Lluna: 3.474,8 km

Ara les distàncies:

  • Distància orbital de la Lluna respecte la Terra: 384.400 km
  • Oposicions de Mart vers la Terra degut a les òrbites el·líptiques, es mostren les èpoques en que les distàncies (arrodonides) són més curtes i seria visible des de la Terra:
    • 10 Agost 1971 dist 55.900.000 km
    • 25 Octubre 1973 dist 66.000.000 km
    • 10 Juliol 1986 dist 60.600.000 km
    • 13 Juny 2001 dist 68.100.000 km
    • 28 Agost 2003 dist 55.500.000 km
    • 24 Desembre 2007 dist 88.600.000 km
    • 27 Juliol 2018 dist 57.500.000 km

No soc astrònom ni físic i no sé si aquesta seria la manera correcta de fer els càlculs així que agrairé qualsevol correcció. Però per una simple regla de tres tenim:

Mida Lluna / Distància LT = Mida Mart / Distància MT

3.474,8 km / 384.400 km = 6.794,4 km / X km

X = 384.400 km x 6.794,4 km / 3.474,8 km

X = 751.630,98 km

És a dir, que perquè Mart es veiés igual que la Lluna des de la Terra caldria que s’acostés fins a 751.631 km, lluny dels vora 55 milions de km de distància a que es troba en les èpoques de màxima oposició.

Si això passés lo últim que ens preocuparia als habitants de la Terra seria mirar al cel per veure Mart, a no ser que fos per resar clar.

Bola de Drac · No Manifestat

Llàgrimes d’en Vegeta

“Si aquest home ha arribat a plorar tant, i m’ha demanat que li fes aquesta promesa, segur que patia profundament. I no pel fet d’haver perdut els seus, sinó per la humiliació”.

No és pas la humiliació de la derrota no, és la humiliació d’haver hagut de treballar durant tants anys pel tirà que va matar a tota la seva gent i que va destruir el seu planeta per por a que algun dia els Guerrers de l’Espai es fessin massa forts per a poder controlar-los. No us sona aquesta història? Perquè aquesta és la mateixa humiliació que sento jo cada dia com a català.

No Política

Sobre la catosfera

Ara que ja tinc varis articles, i que el contingut d’algun d’ells penso que pot començar a interessar a certa gent m’he decidit a donar a conèixer el meu blog.

Una bona manera de fer-ho és visitar blogs amb certa popularitat, buscar-hi articles que parlin de temes que conec i escriure-hi comentaris de certa qualitat i, si es pot, ficar-hi algun enllaç cap a cert contingut de la meva web o a males cap a la pàgina inicial.

La meva sorpresa i també la meva decepció ha estat en descobrir que la gran majoria de blogs més populars en català fossin de polítics, o de formacions polítiques, o “parlen” de política, o parlen d’actualitat (quasi tot política), o parlen d’economia i empresa (on inevitablement se’n fan ressenyes polítiques), o campanyes de reivindicació d’alguna cosa (més política encoberta d’alguna manera).

Buscant informació i material per poder escriure sobre aquesta catàstrofe m’he topat amb un parell d’articles d’en Toni Ibàñez, escriptor i bloguer català, que expliquen prou bé el que m’he trobat a la catosfera. Aquí teniu els enllaços:

No em desanimo si no ben al contrari, aquest fet m’obliga a esforçar-me més a l’hora de decidir què hi poso al blog i com ho presento. A més, qualsevol persona més o menys pública, és a dir, més o menys coneguda, juga amb avantatge sobre els que no ens coneix ningú, per això si amb el temps aconsegueixo fer-me un lloc entre els blogs més llegits en català la satisfacció serà doble.

També he decidit que de moment no promocionaré gaire la web fins aconseguir que el conjunt tingui un aspecte més professional i prou contingut de qualitat.