No Manifestat

Gira que gira

Quan preguntes a la providència, les respostes es presenten de forma ben inusual, només cal estar alerta, i quan la trobes no pots sinó riure, no una rialla simple, o un somriure interior, un riure com si de cop entenguessis que sigui quina sigui la pregunta, tant del passat, present o futur, allò que havia de ser, que és, o que serà, va ser perfecte, és perfecte, o serà perfecte tal com sigui. Quan això passa no pots sinó riure.

No us posaré la pregunta, perquè és massa personal, però aquí teniu la resposta que em va fer riure plenament una bona estona, i en deixar de riure vaig començar a filmar, així que compteu l’estona que feia que girava, i en marxar, la vaig deixar girant i girant, com la Vida mateixa:

Blogs · Internet

BonPlat.cat als mitjans

Amb aquestes línies començava fa 2 anys el projecte de Bon Plat per fer a casa

Des de ben petit que tothom qui ha menjat a casa sempre ha elogiat els plats de la meva mare. Però no va ser fins que vaig créixer una mica, tot menjant a casa d’altre gent o en alguns restaurants, que em vaig adonar de la gran sort que tenia… més a http://bonplat.cat/contacte

I a dia d’avui, 114 receptes més tard, sense haver fet grans esforços en promocionar-lo, i amb un ritme de publicació força relaxat podem estar molt orgullosos de la popularitat i acceptació que està adquirint darrerament.

Tant és així que fa ja més de mig any que els editors de l’edició impresa d’El 3 de vuit ens van demanar de publicar una recepta cada setmana en un raconet que els hi quedava a la secció de gastronomia, i òbviament hi vam accedir encantats a canvi de seguir les “regles del joc”, és a dir, citar-ne l’autor i posar l’adreça del blog.

Anant més enllà i per sorpresa nostra, farà cosa de 15 dies que ens van contactar per entrevistar a ma mare, una entrevista que sortiria publicada a la contraportada del setmanari ! Podeu veure l’entrevista complerta aquí:

A part de BonPlat, he creat i mantingut uns quants blogs més, de temàtiques variades, alguns ja abandonats, d’altres que fins i tot m’han donat algo de calers però cal ser sincer amb un mateix, a mi el que m’agrada és la tecnologia, m’agrada el procés de creació en si mateix, m’agrada aprofitar la meva experiència per posar al mon virtual allò que pertany al mon real, m’agrada investigar, aprendre, formar-me, motivat únicament per la mateixa inquietud de sempre, la mateixa que em va portar al mon dels ordinadors, la curiositat de saber com funcionen les coses.

D’altra banda allò que més odio del mon blogosfèric en particular i les webs en general, és la promoció, el marketing, marketing social, twitters, facebooks, deixar comentaris aquí i allà, apuntar-se a directoris, aconseguir enllaços qualificats, i un llarg etcètera de coses que s’han de fer per tenir un lloc privilegiat a l’Olimp d’Internet. I ho odio especialment perquè molts dels que hi són, si bé en el seu dia tenien un contingut molt potent i útil, avui en dia foten pena i es dediquen a publicar qualsevol cosa només per mantenir-se allà dalt, i la graaan majoria de visites que tenen no són de gent que els hi agradi especialment el contingut, sinó d’altres blocaires que busquen l’èxit per la via ràpida amb continguts igual de penosos.

Per exemple, en quants blogs heu vist a parlar de l’iPad? i quants d’ells us han aportat realment alguna cosa nova al respecte? D’això en dic black hat seo maquillat XD (ric perquè ficar iPad en aquest post també és black hat seo, així com posar black hat seo tants cops també ho és, XD). És a dir, busques un tema d’actualitat del teu nínxol (o no) i en parles, tan se val si t’interessa o no, tan se val si escrius alguna cosa de qualitat o no, l’únic que compta és que com que tens un blog ben situat, quan algú busqui aquesta paraula sortiràs a les primeres planes, lo qual es tradueix en visites i en molts casos en diners també, i com que és un tema d’actualitat pots estar segur que hi haurà moltes cerques al respecte.

En el seu dia en vaig ser un dels pitjors, però amb el temps i experiències com les de BonPlat m’he adonat que és molt més gratificant aconseguir reconeixement per la feina ben feta, sense presses, publicant quan realment tens alguna cosa a dir,  que no pas per la popularitat que et dona sortir als rànquings, que d’altra banda fan servir indicadors que al meu parer són de molt baixa fiabilitat, però malgrat tot ajuden, i molt, a sortir a les primeres planes dels cercadors més populars.

No Manifestat

Altres tipus de maltractament infantil

Em refereixo a totes aquelles vegades que els nens s’emporten una bronca, per alguna cosa que han fet, però en que la situació que ha permès que passés ha estat causada per l’estupidesa dels pares. El pare o mare no pot admetre que l’ha cagat, o fins i tot ni arriba a adonar-se’n, però el nen que no en tenia cap culpa ja ha rebut.

Ahir, mentre em posava les botes d’snow a l’aparcament de les pistes, hi havia una família davant meu, pare, mare i dues filles d’uns 8 i 5 anyets. Família tradicional masclista, una etiqueta que per desgràcia encara es veu molt a dia d’avui, és a dir, el pare que “porta els pantalons” i ho “sap tot”, la mare que no es queixa, i les nenes que s’emporten les bronques.

Doncs bé, el pare, amb tota la seva il·luminació, es dedica a posar els esquís de tota la família RECOLZATS AL COTXE! l’un al costat de l’altre ben posadets. Qualsevol persona que ho hagi fet alguna vegada sap perfectament que en 99% dels casos, ja sigui al tancar la porta, o per ells mateixos, els esquís cauen a terra, casi segur que ratllant el cotxe i a vegades fins i tot es malmet l’esquí d’alguna manera.

Amb la nena gran jugant a la vora va passar el que ja es veia a venir, esquís a terra, i la pobre nena es va emportar una santa bronca que em va deixar perplex, entre altres bajanades es va sentir: -Que no ho veies que s’aguantaven pels pèls i podien caure!- I enlloc de deixar-los a terra el tio es dedica a tornar-los a posar, lo típic que fins i tot li has de buscar l’equilibri ja que sinó rellisquen per ells mateixos. La nena no va ni plorar, el que em va fer pensar que no devia ser la primera d’aquest estil que s’emportava. Quina mena d’educació és aquesta en que fas sentir culpable als altres de la teva inutilitat?

Us recomano fer un cop d’ull al següent vídeo, lo relacionat amb el tema que ens ocupa està a partir del minut 6.

No Manifestat

Erika

Erem a la feina i ens vam moure en massa per anar a definir una nova funcionalitat de la aplicació amb la que estem treballant, per integrar-nos amb el sistema extern de la gent a la que anàvem a veure.

Ajuntant unes quantes taules improvisem la reunió en mig d’una sala plena de gent, massa soroll per definir res, cadascú parlava de lo seu, i aleshores va aparèixer l’Erika, d’aparença juvenil, pell fina, mirada fixa i il·luminada, que parlava un català quasi perfecte amb la seva veu dolça i un accent exòtic que li donava el toc de gràcia a aquella bellesa que se m’havia assegut al costat.

Cap dels dos no va tornar a intervenir. De fet, mentre els altres discutien els ets i uts del projecte, nosaltres vam congeniar fen-nos comentaris a cau d’orella fins al punt que abans d’acabar la reunió ja havíem tingut el primer contacte, galta contra galta, amb una tendresa que encara em fa tremolar cada vegada que la recordo…

No sabíem molt bé què ens havia passat, només recordo que havia de marxar, vaig guardar-ho tot a la motxilla i quan la vaig veure asseguda al sofà del hol m’hi vaig asseure al costat per acomiadar-me, ens vam mirar, i ens vam fer un dels petons més dolços que recordo haver tingut mai.

Aleshores m’he despertat de la migdiada, amb els llavis encara humits i una sensació de nostàlgia com si hagués estat de debó. Avui ha estat el primer cop que recordo un somni on hi surt algú que no coneixia, que no havia vist mai abans, i que m’ha captivat més que qualsevol persona viva que conec fins ara. Però em sento tranquil Erika, perquè sé que gaudiràs de la felicitat més absoluta aquí, al món dels somnis on m’has vingut a trobar.

Wordpress

Ajax Archives Plugin

Display your archives in collapsible mode using ajax and jQuery.

Each subnode is loaded via ajax as per user request, so not whole archive is loaded each time your archives page is displayed. If you have performance problems or server issues with other archive plugins, try this one and enjoy.

It also displays the post count for each year and for each month and the comment count for each post. And uses your current wordpress date_format to format the dates.

You can view a sample here: Archivos Rallye Racing

Wordpress

Top Posts By Category Plugin 1.3 RC1 is out

Update 2: For php 7+ please use Top Posts By Category Plugin 1.4

Update: New 1.3 RC2 version released that solves the bug reported from Joel (see comments below)

This new version solves some bugs and add some requested features. It also changes the way of visists are tracked and displayed, and the size of tpbc table is under control now.

This is a full working version and I’m not expecting major changes on the final release, but I like to know your comments, especially if your are upgrading from my previous version, so please backup your database before the upgrade!

Improvements in 1.3:

  • The stats are saved as a custom field on a post (tpbc_visits), so you can be evil and fake the stats to put your preferred posts on top of the list 😉 Trust me, new users cannot resist the temptation to visit your top posts.
  • No more tpbc table size problems. Since tpbc 1.3 version, this table is only used to avoid duplicate visits and their content is purget each day. If you come from 1.2, please read the upgrading instructions carefully!
  • You can easy exclude (or include only) some categories from list when group by category option is set.
  • There is a new option to display the list or the post visits with ajax. So this must work within wordpress cache plugins, but I’m not tested it under this kind of environments !

There is a readme file with install and update instructions. Please read it carefully, especially if you are upgrading !

No Manifestat

Tan de bo sabessis

Que hi va haver un temps en que et desitjava, vetllant nits senceres quan sabia que ens havíem de veure, buscant qualsevol excusa per estar una mica més a prop teu. Però ara que vens a mi se’m barregen tot de sentiments estranys, records d’una època en que vivia eclipsat pels meus propis pensaments erronis, un temps en el que vaig deixar d’escoltar immers en la meva pròpia realitat inventada. Si tan sols m’hagués adonat del que passava…

Ara ho veig clar, i la teva presència m’intimida perquè ja no vull tenir-te, almenys no de la mateixa manera que abans, no a qualsevol preu, no vull haver de tornar a oblidar-te, i per això necessito percebre allò que rarament mostres a la gent, una cosa que no es pot veure ni tocar, ni es pot comunicar amb paraules ni sons, ni té cap gust ni cap olor. És una cosa que es barreja subtilment en allò que fas o en allò que dius, és una cosa que es transmet, s’encomana i es barreja amb el teu entorn, sense cap esforç per part teva, sense haver de fer-ho intencionadament ja que perdria tota innocència.

Aquesta vegada, a diferència de les altres però, t’hem vas acomiadar tota moixa. I de nou la confussió i la incertesa s’han apoderat de mi, com sempre quan tu ja no hi ets, com sempre quan ja no sé si voldràs tornar-me a veure…

No Manifestat

Avui, Dia Mundial de l’Alimentació, moriran més de 10.000 infants de gana

Així de condundent és el nom de la campanya duta a terme per Metges Sense Fronteres amb motiu del dia mundial de l’Alimentació.

Aquesta campanya pretén explicar al món que la desnutrició infantil SI QUE TE SOLUCIÓ, i tothom que vulgui col·laborar en la seva difusió pot demanar el pack d’activista MSF i rebrà gratuitament al seu domicili un conjunt de braçalets MUAC per repartir.

El MUAC és el braçalet amb el que mesuren la desnutrició infantil, la zona vermella indica desnutrició aguda severa, perill de mort inminent.


Metges sense Fronteres és una de les organitzacions on van a parar bona part dels meus “punts estrella” que em donen per l’us de les targetes de crèdit, i també bona part dels ingresos que vaig acumulant responent enquestes online. Com veieu, no és gens difícil ajudar, ni suposa cap sobresforç econòmic, només calen ganes. Hi ha mesos que també destino entre un 0’5% i un 1% del que guanyo a fins socials per convicció personal, però això ja seria un altre tema.

Us animo a tots i a totes a participar i a difondre aquesta campanya per demostrar als nostres dirigents que a la gent ens importen moltes altres coses que la crisi que s’han inventat per injectar (més) diners a la banca (als rics) i l’economia de mercat i el capital. Encara no em cap al cap com podem permetre que gent que passa gana cultivi aliments per nosaltres (per exportar al primer món), i no se’ls hi deixi tenir accés a ells mateixos.

No Manifestat

La Pau

És igual que siguis
home o dona,
vell o jove,
obrer o pagès,
soldat, estudiant o comerciant,
és igual quina sigui
la teva creença política
o religiosa;
si et pregunten quina és la cosa
més important per a la humanitat,
respon
primer,
després,
sempre:
la pau.

(Lu Tien Min)

(En motiu del dia internacional de la Pau i la no-violència, i dic jo, que si hi ha d’haver un dia internacional per la Pau, és que la cosa està fotuda, molt fotuda…)