Una senyora a qui el dolor que té en un ombro se li comença a fer insuportable. Se’n va al metge de capçalera i aquest li recepta injeccions per al dolor i li diu que es vagi a fer una ecografia per diagnosticar d’on li ve.

Fins aquí perfecte si no fos perquè les llistes d’espera per les ecografies són de tres o quatre mesos, és a dir, que aquesta senyora ha d’estar com a poc tres mesos punxant-se cada dia sense ni tan sols saber què li passa.

Tot i que podria semblar-ho, aquesta no és la crítica, perquè de tots és coneguda la sobresaturació que pateix la sanitat catalana. Lo bo del cas ve després, quan aquesta dona truca per demanar hora i li diuen que “està de sort” ja que hi ha hagut una anulació per d’aquí un parell de dies. Doncs sí, aquesta dona ha estat de sort, però què passa amb els que encara els hi falten, posem per cas, dos mesos d’espera? No seria més lògic i just omplir les visites anul·lades amb aquelles persones que fa més temps que ho esperen, o amb aquelles persones a qui l’espera els pot perjudicar més?

Doncs la resposta la tenim en el tràfic d’influències, que no és el cas d’aquesta dona que realment va estar de sort, sinó de les situacions preferents que tenen els amiguets i amiguetes d’alguns treballadors i treballadores de la sanitat que quan hi ha alguna anul·lació els truquen i els hi donen el lloc primer a ells. No us fa vergonya? Recordeu que ho paguem entre tots això eh! Que consti que la crítica no és per aquests treballadors, tots faríem el mateix, la crítica és pel sistema que els ho permet.

I ja que hi som, el tema aquest de demanar hora per telèfon sembla que està molt bé, però us podeu creure que encara no he aconseguit agafar hora perquè cada vegada que truco tenen algun problema informàtic amb les agendes de no se qui? I a falta de tenir un CAP, tant si us agrada com si no, em surt molt més a compte anar a fer el numeret a urgències, perquè si t’ho poses a mirar, què són quatre o cinc hores d’espera al costat de varies setmanes o mesos?

El tema dels problemes informàtics mereix un post a part, però per experiència sé que els treballadors, en general, quan se’ls hi espatlla l’ordinador, hi ha problemes amb la xarxa, o marxa la llum o qualsevol altra incidència, es queden de braços plegats i te’ls trobes tots fent el cafè, ni tan sols s’apunten les trucades en un post-it o avancen feina d’alguna manera per passar-ho més tard a l’ordinador quan se solucioni el problema. I lo bo del cas és que ens culpen als informàtics dels seus mals i després et demanen que els ajudis amb els ordinadors de casa seva gratis, au vinga, en fi, santa paciència.