Aquesta setmana m’han passat un parell de coses d’allò més curioses, per alguns semblaran místiques, pels altres simples casualitats, però quan et passen a tu mateix et planteges si realment tot el que passa al món és producte de tenir els nostres pensaments mal enfocats.

Entrevista a la ràdio:

Farà cosa d’un mes que uns quants veïns del poble ens vam començar a reunir per tal de demanar la modificació d’un avantprojecte presentat pel nostre Ajuntament (no és l’objectiu d’entrar en detalls aquí). El cas és que aquest dimecres ens havíem de trobar i ens vam assabentar que vindrien de la ràdio local per recollir la opinió d’alguns dels veïns implicats.

Des que ho vaig saber el dia anterior que no m’ho vaig poder treure del cap. No sé ben bé per què, però sabia que em tocaria parlar. A més, lo que més ens preocupava era que es polititzés la cosa i justament les meves menjades de coco es centraven en explicar els fets del que s’havia dut a terme fins aquell moment. Al final ens van entrevistar a tres veïns de forma anònima i aleatòria, sense saber a priori que ens preguntarien a cadascú, dels quals jo vaig ser-ne l’últim, i aquí ve lo més espatarrant:

1. Que ens havia mogut a emprendre el moviment, i introducció del tema. Els meus motius són purament sentimentals, i segurament hagués respòs a aquesta pregunta de forma enrabassada i desordenada.
2. Explicació dels inconvenients trobats a l’avantprojecte. Amb l’ajuda de la llista de punts suposo que me n’hagués sortit prou bé, però la persona que li va tocar va expressar-ho de forma clara, entenedora i ordenada, així doncs, sort que no vaig ser jo que segur que hagués embolicat a la gent.
3. Explicació de com va anara la reunió amb l’Ajuntament, del que es va acordar en aquella reunió, i del punt en que ens trobàvem i les properes accions que hem de dur a terme. I aquí ho tenim. És com si la meva ment m’hagués estat preparant durant 24 hores per aquell moment. Descripció dels fets, prou fàcil, jo hi era i només calia enumerar-ho cronològicament, fet això i un parell de preguntes per aclarir algun punt, la pregunta clau que tot polític esperava. I quina impressió en vau treure d’aquella reunió? a lo que hàbilment vaig respondre: “…No puc parlar pels altres veïns, però personalment doncs…“. No vaig desqualificar a ningú, no vaig esmentar res que no hagués passat i no vaig comprometre a cap altre veí ja que les impressions van ser personals. Però el cas és que tot lo que vaig dir ja m’havia passat pel cap en les últimes 24 hores.

Festa Major de Sitges:

No sé vosaltres, però normalment quan he d’anar a algun poble o ciutat que no vaig habitualment no puc evitar pensar en la gent que conec que viu allà. El cas és que de la meva antiga feina coneixia un col·lega de Sitges, normalment acostumem a anar a veure únicament el castell de focs del dijous i després cap a casa que l’endemà es treballa, però aquest any justament dos amics meus i jo no fèiem res el divendres i vam decidir quedar-nos a fer unes copes.

Ja veieu per on vaig oi? Exacte! Serà que Sitges no és gran, i serà que justament pel castell de focs no hi va gent, i serà que a més no està a rebentar de guiris. Doncs justament em vaig trobar a la única persona que conec que viu a Sitges i amb qui havia pensat hores abans, i em va pagar una birra tal com esperava que fes en algun racó del meu cap.

Pensament creador?

Ara les preguntes que em faig són: Tinc poders precognitius? o bé: He creat jo mateix aquesta realitat degut als meus pensaments? Però lo que realment em fa voltar el cap és que tan si és una cosa com l’altre, els fets haguessin pogut passar d’un altre manera? És a dir, si jo fos conscient que tinc alguna mena de precognició podria canviar la realitat abans que passi? i si d’altra banda, el pensament humà és creador, haguera pogut crear un altre realitat simplement canviant la forma de pensar? Ho podria haver controlat d’alguna manera i enfocar-me en algun altre cosa? o resulta que simplement és un altre casualitat d’aquesta misteriosa vida? Les mateixes preguntes que fa l’Oracle a Matrix: Hauries trencat el gerro si jo no t’ho hagués dit?