Avui m’he estat fixant amb la gent que passa per la cera i es troben amb una bastida d’aquestes per arreglar la façana exterior, i m’he adonat que la gran majoria evita passar per sota i passen pel costat. Potser per algun tipus de superstició estranya, qui sap.

El cas és que he mirat amunt i he observat minuciosament com estan muntades aquestes bastides i com treballaven els operaris durant una estoneta i sincerament, si ha de caure alguna cosa o la bastida mateixa, de ben segur que caurà pel costat o cap al costat però mai per sota…

Lo més bo, per això, em va passar un dia a mi mateix, que per passar per sota d’una d’aquestes bastides no hi cabia, m’arribava a l’alçada de la barbeta i això que faig metre setanta i pico (res de l’altre món). Llavors van sortir un parell de treballadors peruans (crec) de metre i mig, i no em vaig poder aguantar les ganes de riure, no d’ells, sinó de que l’havien muntat a la seva mida.