Amb aquestes línies començava fa 2 anys el projecte de Bon Plat per fer a casa
Des de ben petit que tothom qui ha menjat a casa sempre ha elogiat els plats de la meva mare. Però no va ser fins que vaig créixer una mica, tot menjant a casa d’altre gent o en alguns restaurants, que em vaig adonar de la gran sort que tenia… més a http://bonplat.cat/contacte
I a dia d’avui, 114 receptes més tard, sense haver fet grans esforços en promocionar-lo, i amb un ritme de publicació força relaxat podem estar molt orgullosos de la popularitat i acceptació que està adquirint darrerament.
Tant és així que fa ja més de mig any que els editors de l’edició impresa d’El 3 de vuit ens van demanar de publicar una recepta cada setmana en un raconet que els hi quedava a la secció de gastronomia, i òbviament hi vam accedir encantats a canvi de seguir les “regles del joc”, és a dir, citar-ne l’autor i posar l’adreça del blog.
Anant més enllà i per sorpresa nostra, farà cosa de 15 dies que ens van contactar per entrevistar a ma mare, una entrevista que sortiria publicada a la contraportada del setmanari ! Podeu veure l’entrevista complerta aquí:
- Entrevista: Lola de BonPlat.cat al 3 de Vuit
A part de BonPlat, he creat i mantingut uns quants blogs més, de temàtiques variades, alguns ja abandonats, d’altres que fins i tot m’han donat algo de calers però cal ser sincer amb un mateix, a mi el que m’agrada és la tecnologia, m’agrada el procés de creació en si mateix, m’agrada aprofitar la meva experiència per posar al mon virtual allò que pertany al mon real, m’agrada investigar, aprendre, formar-me, motivat únicament per la mateixa inquietud de sempre, la mateixa que em va portar al mon dels ordinadors, la curiositat de saber com funcionen les coses.
D’altra banda allò que més odio del mon blogosfèric en particular i les webs en general, és la promoció, el marketing, marketing social, twitters, facebooks, deixar comentaris aquí i allà, apuntar-se a directoris, aconseguir enllaços qualificats, i un llarg etcètera de coses que s’han de fer per tenir un lloc privilegiat a l’Olimp d’Internet. I ho odio especialment perquè molts dels que hi són, si bé en el seu dia tenien un contingut molt potent i útil, avui en dia foten pena i es dediquen a publicar qualsevol cosa només per mantenir-se allà dalt, i la graaan majoria de visites que tenen no són de gent que els hi agradi especialment el contingut, sinó d’altres blocaires que busquen l’èxit per la via ràpida amb continguts igual de penosos.
Per exemple, en quants blogs heu vist a parlar de l’iPad? i quants d’ells us han aportat realment alguna cosa nova al respecte? D’això en dic black hat seo maquillat XD (ric perquè ficar iPad en aquest post també és black hat seo, així com posar black hat seo tants cops també ho és, XD). És a dir, busques un tema d’actualitat del teu nínxol (o no) i en parles, tan se val si t’interessa o no, tan se val si escrius alguna cosa de qualitat o no, l’únic que compta és que com que tens un blog ben situat, quan algú busqui aquesta paraula sortiràs a les primeres planes, lo qual es tradueix en visites i en molts casos en diners també, i com que és un tema d’actualitat pots estar segur que hi haurà moltes cerques al respecte.
En el seu dia en vaig ser un dels pitjors, però amb el temps i experiències com les de BonPlat m’he adonat que és molt més gratificant aconseguir reconeixement per la feina ben feta, sense presses, publicant quan realment tens alguna cosa a dir, que no pas per la popularitat que et dona sortir als rànquings, que d’altra banda fan servir indicadors que al meu parer són de molt baixa fiabilitat, però malgrat tot ajuden, i molt, a sortir a les primeres planes dels cercadors més populars.
.
