A vegades simplement passes pel lloc adequat, a l’instant just en que el bosc et regala el més gran espectacle de llum i de colors que t’omplen l’ànima, fins al punt que t’oblides de qui ets, però recordes el que has vingut a buscar, i per fi deixes anar tot el que arrossegaves i segueixes fent camí lleuger, tranquil, agraït, present, corrent, saltant, rient i sovint fins i tot també plorant…
