Així es diuen les gosses de mon germà…

La Diva és filla de la Taca (a veure si endevineu quina de les dues és) una gossa d’una amiga nostra, i és la més esverada de les dos, la que porta la veu cantant, la que desapareix varies vegades quan les treus a passejar, la que quan la toques marxa i torna i torna a marxar i quan t’agafa distret et salta per l’esquena i et comença a llepar l’orella, el nas, els morros i lo que pilla.

La Fresca en canvi és molt més tranquil·la i sempre es manté força a prop, bé, excepte si apareix algun conill que llavors surt com una bala, i l’altre al darrere… A aquesta la va adoptar d’una gossera quan encara era petita, tenia la cua tallada, no semblava estar massa bé de salut i se la veia deprimida, però mireu-la ara! Quan et veu et comença a fer mossegadetes al cul amb els incisius, nyec nyec nyec, nyec nyec nyec, la mare que la va fotre. Potser és perquè li sembla que no li fas cas, i potser és així, perquè prou feina tens per treure’t l’altre del damunt, sort que tenim dues mans. I és que passi el que passi elles sempre s’alegren de veure’t.

Aquesta és una foto que només es deixen fer si tu estàs dalt la terrassa i elles baix. Malauradament se’m va acabar el carret i no en tenia cap altra a mà per poder enquadrar-les millor.
(doncs no, encara no tinc cap càmera digital, i la de la foto ni tan sols és meva. Potser hauria de canviar el donatiu de les birres pel d’una aportació per poder comprar-me’n una… Però què coi, què millor que pendre’s una birra ben fresqueta a la vostra salut)