Des del dia que vaig fer un tast dels caminets, vistes i paisatges meravellosos que ens ofereixen les Muntanyes de Montserrat que tenia ganes de travessar-les de punta a punta (bé, casi casi) a peu.

La idea era poder reunir a quatre persones, de manera que poguéssim anar dos cotxes per aparcar-ne un al Monestir i l’altre al pàrquing de Can Maçana que és des d’on volíem començar. Finalment, però, només vam poder ser tres i vam anar amb un sol cotxe així que després de parar a esmorzar (entrepà de truita i una mitjana com ja va sent habitual…) estàvem decidits a creuar Montserrat per la ruta ecos i tornar al cotxe per algun altre camí o per la mateixa carretera, segons l’hora, abans no se’ns fes de nit. Per sort, un dels que anàvem a les dues horetes de caminar va decidir tornar-se’n així que al final vam estar de sort i ens va portar el cotxe al Monestir per dinar tots junts.

La ruta en sí és molt divertida ja que transcorre per trams molt variats amb alguns passos amb corda i alguna cadena, passos aeris, canals i altiplans amb esplèndides vistes. En general cal estar bé físicament per fer-la i tenir un mínim de força als braços per als passos de corda. I un mapa ! almenys el primer cop… De tota manera a Montserrat estan totes les vies bastant senyalitzades, així que si no us veieu capaços en algun punt sempre “us podeu escapar” i seguir per alguna de més fàcil, o tornar, com va fer el nostre tercer membre.

Tot i portar mapa no el vam haver de fer servir, feia bon dia, era de bon matí, i com que és més emocionant anar descobrint el camí i el paisatge vam decidir que si quedàvem completament perduts ja el miraríem, però si no a l’aventura !

Quan ja portàvem casi quatre horetes de camí, en una cruïlla de fites vam mirar enrere i ens vam adonar que pràcticament erem dalt de Sant Geroni, així que ens vam desviar cap allà i vam acabar de pujar fins dalt per després baixar per les escales corrents com sempre 😉

Ja un cop al Monestir ens vam trobar amb el col·lega del cotxe, vam demanar una birra de mig i ens vam fotre els entrepans que portàvem asseguts al banc d’un dels jardinets que hi ha per allà.